La vila de Prades

La Vila Vermella, una de les localitzacions més pintoresques de les Muntanyes de la Costa Daurada

Durant la Reconquesta, les muntanyes de Prades van servir com a element de defensa per als sarraïns que s'havien establert a l'entorn de Siurana. A mitjan segle XII, però, Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, després d'apoderar-se de Lleida i Tortosa, encerclà i reduí Siurana, n'expulsà els sarraïns i repoblà la contrada. Aleshores, el centre de gravetat de la muntanya es desplaçà de Siurana a Prades, que l'any 1159 rebé una carta de poblament.

L'any 1324, Jaume II creà el comtat de les Muntanyes de Prades per al seu fill Ramon Berenguer. Els titulars del feu prengueren relleu en diferents fets de la història de Catalunya i Margarida de Prades fou reina en casar-se amb el rei Martí l'Humà. En el futur, les posteriors generacions s'entroncaren amb les cases de Cardona, Aragó, Sogorb, Empúries i Medinaceli.

El seu domini senyorial perdurà fins a la desamortització de Mendizábal, el 1835, i el títol de comte de Prades encara es conserva en poder dels Medinaceli.

A Prades crida l’atenció que tot està envoltat pel color vermell de les pedres que aixequen la muralla, l’església i una bona part de les cases. Aquesta coloració és la de la pedra afilada que configura una bona part de la perifèria de la vila. Aquesta característica, única a Catalunya, li ha donat el nom de Vila Vermella. Entre els llocs d’interès del poble hi trobem la plaça Major, la font esfèrica renaixentista, l’Església de Santa Maria la Major, gòtica, d’una sola nau amb volta ogival i façana renaixentista rematada per un frontal triangular. També trobem trams de muralla amb restes del castell, dos portals romànics, diverses mostres d’art gòtic i una torre de defensa quadrangular. Durant la Reconquesta, les muntanyes de Prades van servir com a element de defensa per als sarraïns que s'havien establert a l'entorn de Siurana. A mitjan segle XII, però, Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, després d'apoderar-se de Lleida i Tortosa, encerclà i reduí Siurana, n'expulsà els sarraïns i repoblà la contrada. Aleshores, el centre de gravetat de la muntanya es desplaçà de Siurana a Prades, que l'any 1159 rebé una carta de poblament. L'any 1324, Jaume II creà el comtat de les Muntanyes de Prades per al seu fill Ramon Berenguer. Els titulars del feu prengueren relleu en diferents fets de la història de Catalunya i Margarida de Prades fou reina en casar-se amb el rei Martí l'Humà. En el futur, les posteriors generacions s'entroncaren amb les cases de Cardona, Aragó, Sogorb, Empúries i Medinaceli. El seu domini senyorial perdurà fins a la desamortització de Mendizábal, el 1835, i el títol de comte de Prades encara es conserva en poder dels Medinaceli.