Les Borges del Camp

Al peu dels darrers contraforts de la serra de la Mussara i les muntanyes de Prades.

Les Borges del Camp

Al peu dels darrers contraforts de la serra de la Mussara i les muntanyes de Prades.

Les Borges del Camp és una vila situada al peu dels darrers contraforts de la serra de la Mussara i les muntanyes de Prades. El terme és drenat per la riera d'Alforja, de curs normalment sec, i per diversos barrancs.

 

Història

De l'època prehistòrica daten un resquill de sílex del paleolític mitjà, un fragment de destral a la mateixa bòbila i un sepulcre romà del segle III, amb una inscripció baiximperial on hi ha l'ermita de la Mare de Déu de la Riera, cosa que ha fet sospitar els estudiosos sobre l'existència d'una vil·la romana. Les Borges i la seva església ja estan datades en una butlla d'Anastasi IV del 25 de març de 1154. L'origen del nom pot referir-se a les cabanes de pedra seca o també podria tenir unes arrels romàniques, de formació àrab i que suposa una torre o un lloc de defensa. Les Borges fou una de les set fundadores de la Comuna del Camp. Al llarg de l'època medieval són conegudes les baralles intermitents amb Alforja per tal d'aconseguir la seva independència administrativa. Pel que diuen els estudiosos, durant els anys que anaren des del 1612 fins a les darreries del segle XVIII, el poble patí problemes econòmics continus. Tot i disposar d'arnes, del conreu de la morera, de cucs de seda, de figues seques i de l'obertura d'una mina d'or, la vila topà amb els efectes de la guerra dels Segadors i la pesta de 1650-1651. L'agricultura, al segle XVIII, com gran part de les terres de la diòcesi de Tarragona, experimentaria una important millora. A les Borges es cultivaven avellaners, magraners, codonyers i cítrics. 

Les guerres també afectaren la població de les Borges. El 1645 el poble es lamentà dels mals que ocasionaren els soldats francesos a les persones i als béns municipals. Un segle i mig després, el poble també envià voluntaris a participar a la Guerra Gran. Hagué de subministrar aliments als soldats francesos que venien de Reus durant la guerra del Francès. El 1822, les Borges serví de marc perquè hi lluitessin reialistes revoltats i liberals reusencs. Els carlins hi tingueren un pes important al llarg de molts anys. A finals del segle XIX, el 1873, els carlins hi anaren a cobrar impostos i el 1874 hi hagué una baralla entre carlins i governamentals. Durant la Guerra Civil, la vila fou bombardejada per l'aviació feixista.

 

Llocs d'interès

Església parroquial de l'Assumpció

Construïda entre 1773 i 1786, és un important monument religiós.

Cases pairals

A l'interior del poble hi ha les cases pairals de Cal Vall, d'on era oriünd el cap carlí Maties de Vall i Llaberia, i Cal Dasca, edifici del segle XVIII.

L'ermita de la Mare de Déu de la Riera

L'ermita es troba a uns 800 m del nucli urbà, cap a ponent, i cal travessar la riera d'Alforja. El camí està asfaltat i es pot fer perfectament en cotxe o a peu. Per als automòbils hi ha un pàrquing annex a l'ermita. S'aixecà el 1903, tot i que la darrera reconstrucció data de 1954. El disseny correspon a Francesc Berenguer Mestres i la construcció a Francesc Adell Ferré. Per visitar-la, es pot demanar la clau als ermitans que es troben just a l'edifici del darrere de l'ermita.

L'ermita de la Mare de Déu de la Riera només té, en realitat, segons com es miri, cinquanta anys. Però si prescindim de la darrera reconstrucció, la de 1954, que és la que li donà la forma actual, apareix una llarga i extraordinària biografia arquitectònica. Per presentar-la, cal fer una breu ressenya del seu emplaçament. Abans de bastir-la, molt a prop, s'hi localitzà una antiga vil·la romana. Més tard, al segle XII, hi existí una parròquia, la de Sant Bertomeu de la Quadra dels Tascals, anomenada en un document de 1154. El 1735 arribà la seva fusió amb la parròquia de Santa Maria de les Borges.

Però, com és que els borgencs volgueren construir una nova ermita si ja en disposaven d'una de pròpia? El 5 de febrer de 1901, la borgenca Magdalena Martorell i Ferrer, senyora de Gener, deixà en el seu testament 40.000 pessetes perquè es reconstruís el vell edifici. Els plànols de l'ermita els signà Jaume Bayó i Font però els ideà un distingit alumne i col·laborador d'Antoni Gaudí, Francesc d'Assís Berenguer Mestres (Reus, 1866-Barcelona, 1914). El reusenc no pogué signar els plànols perquè encara no era arquitecte titulat i, de fet, mai no assoliria aquest distintiu. L'ermita titular era, aleshores, un monument que sumava molts segles entre els seus murs i que possiblement enllaçava elements de diversos estils per les modificacions que havia sofert al llarg dels anys. Es diu, però, que el seu origen era romànic. L'1 de juny de 1903 es col·locà la primera pedra del nou edifici; un mes abans s'havia ensorrat definitivament l'ermita centenària. La construcció no es féu esperar; al desembre, és a dir, l'enllestiren en només sis mesos. El juliol següent, l'ermita es beneí. Tot i així, la presència final del monument no acabà de convèncer els feligresos, entre altres coses, per tenir el campanar inacabat i faltar-li a l'interior part del mobiliari corresponent. La població de les Borges i els devots dels pobles de la vora no la pogueren gaudir massa anys, ja que el 1939 caigué de nou a causa de l'explosió de les municions que tenia al seu interior. L'ermita es convertí en un polvorí que s'acordà fer explotar per por de l'avançament del cos d'exèrcit marroquí i evitar el fet de deixar material bèl·lic a mans de l'enemic. Després d'aquest fet, els habitants del municipi del Baix Camp tornaren a tenir l'ermita a terra; haurien d'esperar setze anys més per gaudir del templet actual. Ja el 1954 es demanà a Francesc Adell Ferré que dibuixés uns nous plànols per bastir l'ermita. El constructor fou Joan Ribas Bertran, col·laborador d'Adell. L'ermita es pagà gràcies a una subscripció popular. La Mare de Déu de la Riera és una imatge molt estimada pels borgencs. És una talla trobada del segle XIII i que durant la guerra del Francès es guardà a l'església parroquial. Quan arriba la Festa Major de les Borges, la imatge es trasllada, el 7 de setembre, des de l'ermita al temple parroquial durant uns dies. L'acompanyament de la Mare de Déu és força especial ja que és el Ball de Diables qui anuncia l'arribada de la talla i vesteix de gala i de foc l'acte. La presència dels diables es coneix des del 1916, però la processó, diu el professor Pere Anguera, que es remunta al segle XVIII i n'hi ha constància documental des del 1850. L'ermita té planta de creu grega. L'exterior de l'edifici mostra la manera de treballar plenament modernista, com per exemple l'aplicació del totxo que ressegueix tots els angles, coronaments, finestrals i crea composicions al voltant de les finestres i portes. Són molt originals els tancaments dels murs que amaguen les teulades darrere de remats triangulars que es reparteixen al llarg dels braços de l'església i que li donen un peculiar ritme compositiu. El campanar, situat al costat de l'epístola, fa pensar en diversos detalls els cellers modernistes del Camp de Tarragona.

Festa Major i Ball de Diables de les Borges del Camp

La Festa Major de la Mare de Déu de la Riera està declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional. La festa té els seus orígens en els romiatges que celebrava la població de les Borges des que fou trobada la imatge de la Mare de Déu de la Riera en data desconeguda. Tot just iniciat el segon terç del segle XVIII, la festa major, que fins aleshores se celebrava el 15 d'agost, es traslladà al 8 de setembre.
Tradicionalment, la festa comprèn els dies 7, 8, 9 i 10 de setembre, als quals s'afegeix l'11, data de la Diada Nacional de Catalunya. Però el dia més típic i emotiu de la festa per a tots els borgencs és el dia 7, la vigília de celebració de l'acte de l'Arribada.

Pel que fa al Ball de Diables, els diables amb les seves carretilles han sortit amb regularitat per la festa major des de la dècada de 1880, tot i que hi ha referències anteriors. Aquesta és una de les poques mostres vives de l'antiga manera de fer el ball de diables al Baix Camp i està considerada el màxim exponent de la comarca.

QUÈ MÉS VISITAR

Et proposem altres llocs interessants per descobrir d'aquesta zona

Ermita de la Mare de Déu de la Riera

Les Borges del Camp

ACTIVITATS RELACIONADES

Et proposem més activitats interessants per descobrir les Muntanyes de la Costa Daurada

No disposem de cap producte per a la teva cerca.
Prova altres filtres per a trobar el que més s’adeqüi a les teves necessitats.

SORTIDES DE CAMP

Descobreix el Baix Camp

- 25€/persona

Veure més
  • Famílies
  • Grups

EXCURSIONS A CAVALL

Descobrint el Baix Camp

- Contactar directament amb l'empresa

Veure més
  • Grups

ACTIVITATS PER A COLÒNIES

Rutes, classes i activitats

- Contactar directament amb l'empresa

Veure més
  • Famílies
  • Grups

PASSEJOS NOCTURNS

Sota la llum de la lluna

- Contactar directament amb l'empresa

Veure més
  • Grups

ACTIVITATS PER A GRUPS

Activitats amb cavalls

- Contactar directament amb l'empresa

Veure més
  • Famílies

PASSEJADES AMB PONY

El món dels cavalls

- Contactar directament amb l'empresa

Veure més
  • Famílies
  • Gourmets
  • Grups

RUTES CULTURALS I GASTRONÒMIQUES

Pels camins del Baix Camp

- Contactar directament amb l'empresa

Veure més