Capafonts

Es troba situat entre les muntanyes de Prades i els Motllats, a la capçalera del riu Brugent. És un tradicional lloc d'estiueig gràcies a la seva situació geogràfica, al seu clima fresc i agradable i al seu entorn.

Capafonts es troba situat entre les muntanyes de Prades i els Motllats, a la capçalera del riu Brugent. És un tradicional lloc d'estiueig gràcies a la seva impressionant situació geogràfica, al seu clima fresc i agradable i a la possibilitat de fer tot tipus d'excursions i passejades.

Història

De l'època prehistòrica es coneixen, entre altres, restes de ceràmica acanalada a la cova del Daniel i al Bec de la Gallina, un jaciment del bronze final i del primer ferro, i gravats rupestres a les Ferradures.
El 1159 el poble ja apareix documentat a la carta de població de Prades, però sembla que el 1151 ja es trobava en poder dels repobladors francs. El topònim és d'origen llatí, arribat al català a través del mossàrab i significa cap de les fonts. El 1392 la vila fou donada en dot pel comte Ramon Berenguer a la seva muller Blanca. És coneguda del 1681 una plaga de llagosta que es repetí el 1685 i que destrossà les collites. Al segle XVIII s'hi explotaven mines de plom i d'argent, tot i que l'economia depenia del carboneig.

Llocs d'interès

L'església

L'església parroquial de Santa Maria és una obra de tres naus enllestida a finals del segle XVIII en estil barroc senzill i sense filigranes.

Les muntanyes

Els punts encimbellats del terme són el puig Pelat de 1.071 m, la Pena Roja de 1.025 i el Picorandam, en mossàrab bec d'oreneta i en bascoide pic de la vall. Els Motllats, a la part sud-oriental, és pedregosa i seca amb boscos de pins i alzines d'on se n'obtenia carbó. Un dels molts indrets interessants per visitar és el Pont de Joi, un arc natural de gran bellesa, situat sota la font Nova.

El riu Brugent i la font de la Llúdriga

Capafonts ocupa la part alta de la vall del riu Brugent, que es forma sota el poble per la unió del barranc del Ribatell, el riu de l'Horta i el barranc de la Tarrascona. Són també notables el riu de Barral i els barrancs de la Llenguaaixuta i del Fort. Entre les nombroses fonts que manen pel terme destaca la de la Llúdriga, que no s'eixuga mai i que abasta el poble.

L'ermita de Barrulles

Ja se cita en un document del segle XIII. Els 2 km que cal fer per arribar a l'ermita, tant si es fan a peu o amb cotxe, són realment relaxants. El camí travessa els camps d'avellaners, ametllers, horts i boscos, i també un rierol, el del Barral (que no baixa tot l'any). Alguns d'aquells camps s'han abandonat i s'han convertit progressivament en bosc, tot i així, cada parada, cada finca manté el topònim amb la qual els seus propietaris les designen. A qui li agradi contemplar la vegetació, anirà descobrint una gran varietat d'espècies: pi blanc i rojalet, roure, castanyer, boix, àlbers, auró, gatell, bruc, freixe, teix, etc. Ben avançat el camí es troba un cartell indicatiu, a mà esquerra, que especifica que al seu darrere hi existí un valuós forn de calç. Aviat s'arriba a una plaça que s'arranjà per poder-hi anar a dinar o a fer-hi algun àpat. L'ermita es troba quasi amagada al peu dels costers, en terres arenoses de fort pendent, rodejada de bosc i es recolza a la falda nord d'un lloc anomenat el Picó del Balanyà.

Cal assenyalar que l'ermita, a banda del bosc, està rodejada de castanyers que foren molt importants per a l'economia de primers de segle dels habitants de Capafonts i de Prades. Quan es mirin les muntanyes que vigila l'ermita s'ha de pensar que a les primeries de segle hi havia un veritable moviment de pastors, de pagesos, de carboners, i quan era la tardor, de gent que recollia castanyes i bolets.

Unes escales condueixen a la porta de l'edifici. Es coneix un document del segle XIII que parla dels seus ermitans. La petita ermita actual es deu a una reconstrucció duta a terme l'any 1956 ja que el lloc havia sofert un progressiu abandonament. És de petites dimensions, amida uns 10 m de llargada per uns 6 d'amplada. Té una petita capella lateral adossada al costat nord. La restauració permet veure el tipus de parament aconseguit a base de carreuó i paredat de reble. De la façana en destaca el portal de punt rodó i un petit campanar d'espadanya. La coberta és a dues vessants. La imatge titular es troba a l'església parroquial, hi ha una rèplica a l'interior de l'ermita. La imatge de la Mare de Déu de Barrulles, possiblement del segle XV, d'alabastre policromat, desaparegué durant la darrera Guerra Civil.